...però jo no sóc de ferro.
Des de que he dit marxo, una mena de fabulosa força centrípeta sembla que intenti fer-me desistir, no sé si és això o senzillament l'aflorament de la meva vena fleuma !!
Sigui el que sigui, agraeixo l'acció d'aquesta força i la meva capacitat d'estovar-me, tot i no ser ferro, davant l'escalfor.
Sentiments oposats i, tot i així, simultanis. Friso per marxar però, aiiii, ja us enyoro !!
4 comentaris:
Es que Barcelona es celosilla y no te deja ir por otras ciudades así tan fácil.
Barcelona Barcelona,
vosotros !!! que sois núcleo y energía, los míos !
beso Arantxa,
mañana unas birrillas eh !!
Sandra
Una setmaneta, això és el que et queda per marxar. L'altre dia algú em preguntava, un cop més, "¿Cuánto le falta?" i rèiem perquè això és com un embaràs!
Però ja saps que als teus aliats, els que et cuidaran el niu mentre no hi ets, també els agrada moure's... així doncs ens veiem per Setmana Santa! On? On tu ens diguis... no Arantxa?
Demà és el gran dia!!!!!
Quina enveja sana que em fas. D'aquí un parell de dies correràs amunt i avall de Melbourne. Jo encara estic indecisa si m'agrada més Melbourne o Sydney. Et recomano fer un vol pel mercat i perdre't a l'hora de sopar per alguna dels milers de restaurants que hi ha. A la zona grega nosaltres vam menjar fantàsticament bé.
Ja ens explicaràs.
Un petonàs i passa-t'ho molt i molt bé.
Publica un comentari a l'entrada