canviant de xip

...No, no ho estava gens de nerviosa, i ara ja entenc perque. Senzillament no era en absolut conscient del canvi radical cap al que em dirigia...


Despres d'haver hagut de facturar, no sense recanca, la meva preuada motxila que tant m'havia costat no omplir, o omplir amb el que jo creia estrictament necessari per a sis mesos de viatge a l'altra banda del mon, alli on diuen que la gent camina cap per avall, vaig pujar a l'avio i vaig tornar a fer immersio en un son profund.

Em vaig mig despertar a la terminal1 del Heathrow Airport i vaig seguir amb tota la precisio de la que era capac encara en estat de somnolencia, les indicacions de connecting flight que m'havien de conduir fins a la terminal4, des d'on m'enlairaria cap a Hong Kong.
Despres de recorrer el que em van semblar quilometres (segur que ho eren) a peu i amb bus, vaig arribar-hi i, de sobte, va apareixer l'Ollie.
En aquest moment em vaig despertat del tot.

Ell tambe s'havia hagut de llevar a les 4 de la matinada per arribar amb el temps necessari a fer el check-in pel vol Amsterdam-Londres, aixi que un cop controlades la porta i l'hora de sortida del nostre vol a Melbourne amb escala a Hong Kong, vam anar a fer el mos que el nostre cos ja necessitava, i el brindis que el nostre nou avenir reclamava...

Cap a la sisena hora de vol, l'Ollie i jo ja ens haviem posat al dia, ja haviem fet noves coneixences, ja haviem vist una pel.licula, ja haviem menjat i, fins i tot, dormit. I encara teniem per davant quinze hores de vol.
Va ser llavors quan vaig ser conscient que tot un dia sencer de la meva vida el passaria pels aires. Per forca, un canvi radical ens esperava.

Aixi va ser.
Dimarts a les 21'35hs, hora a desti, aterravem a l'aeroport de Melbourne.
Despres d'una hora de controls, escaners i fitxatges, vam aconseguir creuar la porta cap al hall de la terminal, on ja ens hi esperava en Jetze. Ostres, tot plegat era real!!

La immersio va ser immediata. Nomes arribar al backpackers hostel, i despres d'assegurar-me que aquella nit dormiria en un llit de debo, ens van convidar a la cervesa de benvinguda.
En mitja hora vaig coneixer gent de tot el mon, motxilers que, com nosaltres, havien decidit deixar de banda la rutina per passar a descobrir altres paisatges, altres costums, en definitiva, gent d'arreu.
En mitja hora van tornar centenars de records...Sols canviava el modus operandi, l'essencia era la mateixa.


Melbourne es una ciutat amable i facil, emplacada a ribes de la Port Phillip Bay.
El centre de la ciutat el composa el Central Business District (CBD) amb un skyline al mes pur estil novayorkes. Es tracta d'una graella rectangular i exacta, l'eix mes llarg de la qual s'orienta cap al nord-est. Els carrers son especialment amples, fet que permet, tot i la quantitat i alcaria dels gratacels, veure com el cel es troba amb la terra. Les perspectives a un punt de fuga son magnifiques. En el CBD, l'arquitectura futuristica es combina fantasticament amb la d'estil victoria del segle XIX.

Es una ciutat amb riu i badia, i amb moltes zones verdes que em recorden els parcs de Berlin, grans superficies verdes amb una lleugera topografia, i enormes arbres aqui i alla, molts dels quals eucaliptus, n'hi ha per tot arreu.
La gent viu fora del ring que recorre el perimetre de la graella, en petites cases de fusta que sembla que hagin de sortir volant d'un moment a l'altre. L'extensio dels districtes residencials es brutal !!

Melbourne es fisicament perfectament comprensible, els melbournians no tant, son molt amables i relaxats, pero tela amb la pronunciacio que gasten !! But no worries !

Tot i la claredat de quasi tot plegat, sempre hi ha aquells detallets que no deixen de xocar.
Aqui es circula al reves, es a dir que per creuar el carrer, mes val que miris cap a la dreta, perque a mes, quan no hi ha semafors, els cotxes tenen preferncia (give way to vehicles), es a dir que millor que encertis a la primera. I quan hi ha semafor i l'homenet vermell fa pampallugues vol dir que creuis corrent...Tant que m'havia costat aprendre a passar en verd...

El tema circulacio esta clar que l'entenen al reves que la major part del mon. Ara, la historia dels peatges ja la trobo, com dir...excessiva?
Resulta que al peatge no t'has d'aturar, ells ja et capten amb una foto. Fins aqui molt be, evitem retencions.
Pero es que despres, i sempre abans de transcorregudes 24 hores post-peatge, has de trobar una cabina de telefon, gastar-te 0,50$ i estar-te tres hores donant les teves dades i coordenades per a que et puguin cobrar el peatge de la teva tarja de credit. Si oblides fer la trucadeta, multa al canto !
Puc entendre que es tracti d'un metode per evitar retencions, pero es que per aqui no hi circula ni quisqui !! En fi, senzillament curios...

Com ho es que hagin decidit que el Burger King aqui no sigui Burguer King sino HUNGRY JACK'S.

A tot aixo m'hi puc acostumar, ara, que el Pare Noel m'auguri bon Nadal a cada cantonada a 30 graus de temperatura...No, ho sento, aixo no es Nadal, que n'hi diguin com vulguin...