Budisme, hinduisme, islamisme... Jo, cas d'haver de triar, de moment entre aquestes tres em quedo la budista.
A l'illa de Bali predominava clarament l'hinduisme, i es respirava molt bon rotllo, tot s'ha de dir, pero home, jo aixo dels seixanta mil deus...que voleu que us digui...
Un vespre vaig preguntar a l'home del restaurant que significaven les flors, el menjar i l'incens que cada dia tothom col.loca a l'entrada de les cases i dels locals. Em va explicar que eren ofrenes, ofrenes als deus que convingui, que vols bona sort en el negoci, doncs poses l'ofrena al deu dels diners, que vols que plogui, doncs al de l'aigua... I com que per demanar que no quedi, resulta que acaben posant no se quantes ofrenes. No se, no se, aixo de la bona sort...
Islamisme? Submissio, ja nomes el significat de la paraula islam em tira cap enrera, i si algun musulma t'explica els cinc pilars de la seva religio, apaga i veste'n ! Per mi nomes se'n salva un. Perdoneu que sigui tant radical, pero es que si no recordo malament, el primer pilar es submissio a Al.la; el segon pregar cinc cops al dia; el tercer i el que se salva, ajudar els pobres; el quart no menjar fins que el sol s'hagui posat durant el ramada; i el cinque, peregrinatge a la meca. Soc una ignorant en aquest tema, ho se, i tot son cultures, tambe ho se, pero jo aixo de tanta obligacio...De tota manera he de dir que a Java, on predominava clarament l'islamisme, en general m'han semblat forca tolerants.
En canvi, el budisme el trobo mes de tranquis, que la cagues, no problem, hi tornes, segur que a la propera et sortira millor, i sino una altra vegada. Aprenentatge. Ningu et renya i el millorar no es basa en la bona sort sino en aprendre, en la practica.
Sigui com sigui, el millor del cas es que (excepte algun cas puntual) per aqui les tres religions conviuen perfectament i, fins i tot, hi ha lloc per al cristianisme. I no se ben be com s'ho maneguen, la veritat, pero crec que el que els fa possible la convivencia es un principi en comu, no ofendre-no ofendre's. Bona cara. Somriure.
Pels voltants de Yogyakarta:
-Borobudur, 1300 anys de temple budista, la historia de Buda escolpida a la pedra.
-Prambanan, conjunt de temples hindus i runes. Tambe 1300 anys.
http://picasaweb.google.es/sandra.aran.selvaggio
Les seguents dues parades tambe eren grans ciutats, Bandung i la capital, Yakarta, ciutat batejades com a CAOTIQUES. Aixi que per agafar aire vam decidir que abans fariem aturada a Pangandaran, poblet miniatura de pescadors, a uns doscents quilometres al sud-oest de Yogya.
Despres de tres dies de preparacio vam animar-nos a agafar el bus, com sempre, no l'eksekutif, ni el bisnes, sino l'ekonomik!
Aqui, agafar el public bus es tota una aventura, i un necessita mentalitzacio.
Per agafar l'autobus el primer que cal fer es anar a l'estacio de busos, que generalment cau a uns quants quilometres del centre, aixi que o be tires per el rykshaw o be pel bemo. A nosaltres en va mes el bemo, una furgoneta que agafes gairebe al vol i que te capacitat infinita. Sempre hi tens conversa, tot i que sovint massa "propera". Un cop a la terminal d'autobusos saltes del bemo tu i motxila i esquives com pots totes les ofertes de taxis, begudes, menjar i souvenirs, i intentes dexifrar la logica de l'"estacio", llavors nomes et cal entendre quin es el teu bus i que et costara.
Aixo de que et costara depen molt de la informacio previa que tinguis i de la soltura que li posis, hores d'ara ja ens considerem experts, no ens en colen ni una, je ! (o potser si...).
Finalment al bus, les primeres dues hores t'ho passes molt be, es molt variat, musics que apareixen de sota les rodes i armonitzen una estona del teu viatge, venedors ambulants que et venen tot tipus de menjar, begudes, diaris, la dona que puja amb el pollastre viu agafat per les potes, el que se't posa a fumar al costat, el que se't posa a fumar al davant, un altre parell de musics, deu venedors mes...
Despres de dues hores, tens el cul quadrat i l'espinada comprimida a base de manca d'amortidors i de "carreteres" bonyagudes, llavors et comenca a molestar el fum, els venedors, la dona amb el pollastre i fins i tot els musics. Despres de quatre hores tot t'es igual, nomes vols arribar i tornar a comencar...
Temiem Bandung i Yakarta pel que ens havien explicat locals i no locals, i home, no n'hi ha per tant...
Bandung es una ciutat universitaria amb molta vida que viu proncipalment de la industria textil i que ofereix molts i diversos escenaris.
Yakarta, per la seva condicio de capital, es una ciutat mogudeta, amb els seus gratacels i els seus grans monuments, les seves retencions, la seva contaminacio i les seves olors. Si, potser un parell de dies es suficient!
Finalment de Yakarta a Bangkok !!!
No se perque, Tailandia me la imagino molt mes neta i delicada (potser son les ganes...).
Nomes aterrar, l'aeroport ja em va semblar fantastic, nou, modern i immaculat. El taxi tambe, net, bona olor, aire condicionat...L'autopista, l'skyline de nit, les llums. Quasi quasi em semblava d'estar entrant altra vegada en una de les macrociutats australianes.
Vam comencar a buscar habitacio pel Khao San, un conegut carrer de l'immens centre de Bangkok. Un cop dins la magrana vaig abandonar la idea de ciutat australiana...
8 comentaris:
Cada vegada ho fas millor... és fantàstic llegir les teves descripcions: és com viure l'aventura amb tu! Espero el pròxim post amb impaciència!
Un petó
Enzo
Olé neneta, es nota que ja has acumulat rodatge. Saps de què tinc ganes? No vull treure't ni un dia de l'experiència, pertant sense pressa, però em moro de curiositat per saber com tornaràs. Aquest viatge t'ha de canviar per força, ja fa estona que han deixat de ser unes simples vacances, quin moment deu marcar la diferència?
Amb tot, l'important és integrar els aprenentatges de manera que no s'escolin en tornar a casa.
Omple't de somriures, del caràcter tranquil de la gent que t'envolta i descobreix el secret d'atribuir a les coses el seu just valor. Ni més, ni menys.
És clar que no hi ha veritats absolutes ni maneres de fer més correctes que d'altres, però segur que trobes algun truquet d'aquells que fan la vida més agradable, que per ser feliç se n'ha de saber!
Ai germaneta, què poques vegades t'ho dic... que T'ESTIMO MOOOLT!
Escriu aviat, eh? que ens agrada saber de tu. I disfrrrruta encara més!
m'encanta connectar-me i veure com ens vas descrivint el teu viatget. potser q facis un pensament i t'hi dediquis quan tornis. de fet ha de ser una feina imrepsionant, que et paguin peranar a disfrutar del fet de viatjar.
un petó
margarida
per cert, jo estic amb tu, em quedo amb el budisme.
margarida
cony, que macu........
Miro el correu avui, i que veig?? mail de la Sandra....aleluya, ya tenim notícies teves!!!Quants viatges, quanta gent diferent, quanta religió, quantes experiències....em sembla a mi que quan tornis trobarem a una Sandra amb les piles carregades a tope, i sobretot amb ganes d'explicar-nos la teva aventura!!Cuidat i besitos!!!
meri...
Els vostres suport i interes son reconfortants i estimulants. Es un plaer ! Gracies !!!
Sandra
Hey! Vaya a saber por donde estás ahora!... Bueno... puedo imaginarme... rincones del mundo con paisajes increíbles; costumbres y gentes diversas; etc. Bueno, todo eso que nos vienes contando de tan buena manera que aquí estamos: esperando el próximo capítulo!
De las últimas fotos de entre otras curiosidades he visto unos 'chiringuitos' ambulantes que venden unos bichos que supongo son para comer!jaja! Los habrás probado, no?!!! buufff! No sé... pero no me parecen apetitosos! ;)
Por aqui te cuento que cuando pensamos que el invierno nos abandonaba, hoy ha vuelto el frio, así que ya ves...
Con respecto a lo de la exposición en la Uni aún no he visto nada... ya te informaré cuando sepa algo.
Un gran abrazo!
Keep enjoying!
Lazarus.
Publica un comentari a l'entrada