El temps vola. Només una setmana, i de ben segur curta i intensa.
Aquesta vegada m'havia proposat fer les coses bé i amb suficient antelació, però com a bona aran que sóc (o més ben dit, com a bona selvaggio), he aconseguit, un cop més, que el propòsit inicial s'anés esbiaixant. I home, les coses que he fet, ja les he fet bé ja, però molt em sembla que encara hauré de fer alguna de les meves peripècies per arribar a completar abans de marxar la llista dels to do de la meva agenda. I és que sinó no és tant emocionant...
Però bé, el més important ja és al sac i ben lligat (mmmm, quasi): els meus bitllets d'avió i el meu passaport nou de trinca. Així que si no marxen ni la llum ni els treballadors de terra de l'aeroport (ni els de l'aire, és clar), tot apunta a que a les 7:35 de dilluns vinent m'enlairaré en direcció Londres.
Allí he quedat amb el meu amic Ollie, amb qui embarcaré en el Boeing 747-400 que ens de ha de conduir fins a Melbourne, on ens recollirà en Jetze, que ja fa un parell de mesos que circula per aquelles terres. I si tot va com se suposa que ha d'anar, amb ells dos compartiré el meu primer mes de viatge, no està malament, oi? Una que sabe...
De Melbourne, a banda de saber on és, en conec ben poca cosa, encara.
Sé que va ser fundada per Batman, no el superheroi sinó el supergranger, John Batman, ara fa uns cent vuitant'anys, quan Austràlia formava part de la corona d'Anglaterra.
Sé que avui dia és una ciutat en la que hi cabrien moltíssimes Barcelones, i que a més de tenir substrat aborígen, alberga una població d'arrels i cultures molt diverses, des de la britànica, fins a la xinesa o budista.
M'han parlat dels gratacels, dels docklands i de la gran quantitat de parcs i jardins de la ciutat i, com no, de les fantàstiques platges per surfejar...
Tot plegat, la veritat és que promet, i allà vaig jo per comprovar-ho. Sigui el que sigui, ho revelaré tot (o quasi tot, és clar) després d'haver-ho mirat amb tota la intenció. És a dir que...
FINS AVIAT!!
Sandra
8 comentaris:
Tu ben saps que la vida es un gran viatge, i tu en una setmana començas una nova ruta plena de nous paisatges per a afegir a la teva bitacora.
Desde este otro lado del mundo yo también seguiré tus miradas!
"Bon voyage mon ami!" (Te llamaré antes de que te vayas, pero por si acaso!!!.
Petons d'aquest altre aliat teu,
Lázaro.
Ei!!!! guapa!!!! acabo de tornar a llegir el blog després d'una setmana... no pensava que aniria tot tan ràpid!!!!! l'altre dia parlava amb la Merit i li comentava que et volia trucar i veure't abans de marxar.... però em sembla que la cosa està complida!!!!
Que guays!! Australia!!! disfruta molt del viatge!! LLegiré cada moviment que facis i qui sap... igual algun dia et dic que m'apunto... la vida pot canviar en qualsevol moment.!!!!
petonàs molt gran!!
marta
Hola Marta,
la veritat és que si que ho tinc tot molt embolicat, però ja hi haurà temps, i moltes coses a explicar quan torni (ja em deixaré de dir alguna cosa al blog, sinó no em quedarà res per la tornada...).
És veritat, la vida pot canviar en un segon. En tot cas sempre et podries plantejar unes vacancetes, oi?
Per cert, la Merit té e-mail? Me'l passes al meu correu privat, please?
Una abraçada,
Sandra
Ei Lázarus !!
Que xulo el teu comentari!
Je pars et encore nous n'avons pas eu d'occasion pour voir les photos de notre week-end à Paris! J'espère que nous aurons le temps après ce voyage !
Pour l'instant, j'attends ton coup de fil !
Sandra
Eo Sandreeeta, ara ja sí que pots dir que no queda res!!!Demà passat ja comença la teva gran aventura...Ara només queda agafar l'avió direcció Austràlia i a disfrutaaaaar de totes les coses noves i per descubrir que t'envoltaran!!!!!En fin nena, que aquí estarem esperant a que nos cuentes...
Un petonàs molt gran!!
meri...
Bueno, ya llega la hora...Que empiece muy bien tu viaje y que siga mejor. Ya informarás...PRONTO!
Sandra!!! Queremos saber!!! Un beso, espero que lo estés pasando increíble!
Publica un comentari a l'entrada