"We crave for the situations and things that we believe make us happy. If we can't get them, we mentally suffer. When we have them, we crave for more. When we lose them, we suffer again. And we crave for release, for freedom, from those things or situations that make us unhappy. Our conditioned clinging, craving and aversion mentally delude us, becoming the basis for habitual and frequently unwise responses to the things, people and situations with which we come into contact.
Whether we acknowledge it or not, most of us are under subtle pressure to compete, to acquire, and to measure our spiritual worth by our temporal gains. We are often judgeg by our success or failure and may even come to judge ourselves by the same yardstick".
"Phra Farang. An english monk in Thailand". Phra Peter Pannapadipo
"We are afraid of losing what we have, wheather it's our life or our possessions and property. But this fear evaporates when we understand that our life stories and the history of the world were written by the same hand".
"The alchemist". Paulo Coelho
"We know what we want to do, but are afraid of hurting those around us by abandoning everything in order to pursue our dream. We do not realize that love is just a further impetus, not something that will prevent us going forward. We do not realize that those who genuinely wish us well want us to be happy and are prepared to accompany us on that journey".
"The alchemist". Paulo Coelho
No m'he xalat, pero dona per pensar...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Glups!!! Ara si que no tinc paraules....
Enzo
Fama o integridad: ¿Qué es más importante?
Dinero o felicidad: ¿Qué es más valioso?
Éxito o fracaso: ¿Qué es más destructivo?
Si miras a otros en busca de plenitud
nunca alcanzarás la auténtica plenitud.
Si tu felicidad depende de posesiones
nunca estarás feliz contigo mismo.
Conténtate con lo que tienes;
regocíjate en que las cosas son como son.
Cuando comprendas que nada falta,
el mundo entero te pertenece.
TAO TE CHING
Margarida
Vale, ho confesso: vaig veure la nova entrada fa tres dies i no m'he aturat a llegir-la fins ara... ja saps la mandra que em fa l'anglès...
Pero vaja, que si, que tenen raó el Pannapadipo i el Coelho. Ja saps que a casa en tenim uns quants d'aquest últim? Ja saps d'on va sortir Brida? Ara, que li has de passar una mica de filtre, eh? Jo crec que, per sort o per desgràcia, tenim més poder sobre les nostres vides del que ell diu.
I tu? Encara en vols més? No te'n canses de rodar? Ja veuràs quin gust quan tornis a caseta...
No ho crec pas que vinguis a fer el Camino de Santiago amb mi, altres històries tindràs. Però tranqui, que jo ja em plantejo fer-lo sola precisament, és part de l'experiència que busco.
Tu continua amb la teva i que tingueu molta sort!
Tingues en compte que el gran amor i les grans fites requereixen grans riscos.
//
Una ment lúcida i un bon cor acompanyats per sentiments càlids, són les coses més importants. Si la ment no es dirigeix als pensaments positius, mai podrem trobar la felicitat.
//
Recorda que no aconseguir el què vols, a vegades significa un maravellós cop de sort.
DALAI LAMA
per cert, a veure si quan tornis ens prepares un soparet amb els teus aprenenetatges de cuina tai. A les fotos té bona pinta!
un petó
margarida
Si que fare el sopar, tot sera reunir els ingredients, suposo que a la boqueria es pot trobar tot !!
Publica un comentari a l'entrada