no tot son flors i violes

A mesura que avancem cap a l'oest, el temps va empitjorant. Som a Yogyakarta, al centre-sud de Java. El cel es gris i pesa, la calor i la humitat ens asfixien, ens cansen...i finalment cau la tromba d'aigua. Refresca, es respira. Tot esser viu vol respirar, tot...

...En els dos mesos i mig que portem de viatge he vist, i en la majoria dels casos sentit, tota mena d'animals i insectes: el tendre koala, l'inacabat cangur, l'anguniosa serp, el terrific i prehistoric cocodril, la veloc aguila, l'extrany "emo", l'escarabat elefant, el mosquit trompeter, la mosca collonera i les seves incomptables seguidores i, finalment, la RATA DINOSAURE ! I l'altra rata, i l'altra, i la de mes enlla ! Surten a respirar. Si, si, AIXXX !!!!
Ja ho se que tambe a Barna hi ha vida subterrania, i a totes les ciutats del mon mundial, pero es que aqui les clavegueres estan en superficie, son rases a banda i banda del carrer. Rases on hi va a parar tota la merda imaginable i inimaginable. Tot va a parar al carrer, a la rasa. La funcio de la rata dinosaure es la de desembussar-la, i quan ha acabat l'horari feiner et ve a saludar al restaurant, a l'internet, o alla on calgui. Es treballadora i educada. AIXXX!!!!
No es el primer cop que me la trobo, a l'India era pitjor, fins i tot l'hi van muntar el seu propi temple, pero es que no m'hi acostumo. NI VULL.

Perdoneu tot plegat eh, vinga va que no us posare les fotos !

A banda d'aixo, Yogyakarta esta molt be. Es una ciutat de mida mitjana que viu principalment de l'agricultura, del textil, de la tecnologia d'imitacio (i de tot el que calgui d'imitacio) i, per suposat, del turisme.
Pel que fa al turisme, hi ha muntada una veritable xarxa de correvaydile. Nomes posar els peus al carrer, de nord, de sud, d'est i d'oest se sent "Hallo mister, hallo madame !"...Despres d'uns dies ja tens el tic de sacsejar el cap de dreta a esquerra i d'esquerra a dreta amb un somriure, aquest cop, amb un intrinsec "prou, si us plau, prou".
No es donen per vencuts. Si amb el primer no hi caus, fan correr la veu de que dos guiris caminen cap alla...Trenta segons despres un altre: "tour, tour, transport, transport, laundry, batik, dance performance...", EL QUE SIGUI. Caiguis o no caiguis, trenta segons despres el tercer, el quart, el cinque, el sise...I tu, ja suant la gota gorda. Aixi fins el final del dia, hi somnies i tot !!
Ara ja vaig a la gallega, responc amb una altra pregunta, la mateixa: "Where are you going?", "I tu, on vas tu?"; "What is your name?", "I el teu?"; "Where are you staying?", "I tu, on t'estas?"...Queden parats, no s'ho esperen, despres, i com que ja veuen per on vas, la cosa es transforma en una xerrada mes o menys inofensiva (sempre queda aquell punt d'intentar-te encolomar alguna cosa, of course), i a la fi tots amics.

Em pregunto si realment m'esperen tres o quatre mesos mes de tics i regatejos...Molt em sembla que si ! Altres cultures, aixo es el que anava buscant...

Selamat tinggal