despres de la tempesta, la calma

...El carrer era un bullici d'anar i venir d'occidentals amb rostres cremats i exotics pentinats i vestimentes, recorrent les inacabables fileres de paradetes d'orientals no tant exotics, amb la temptacio o fins i tot el mono dibuixat als ulls de comprar alguna cosa, que si uns pantalons thais, que si una gorra, que si una pulsera o unes arrecades, que si unes rastes o unes trenetes, o un tattoo, o potser un carnet internacional d'estudiant, o un passaport alemany, o frances, o...

Ens vam mirar, no va caler res mes. Vam sortir com vam poder d'aquella furiosa efervecencia a la recerca d'un carrer mes "recollidet". Nomes sortir de Khao San la cosa ja va cambiar, tot i que seguiem estant en ple nucli turistic de Bangkok, qualsevol altra cosa ens va semblar un descans, aixi que ens vam aturar al primer hotel sense el cartell de FULL. Era la primera vegada en tres mesos que ens trobavem amb dificultats per obtenir habitacio, mala senyal, aixi que, definitivament, a Bangkok ens hi estariem el minim indispensable i tot seguit tirariem cap a alguna illa del golf de Tailandia, alguna que no fos la d'en Alex Garland o la d'en Leonardo Di Caprio...

Pero aqui les coses mai van com les planifiques ! Finalment, el minim indispensable va resultar ser una setmana entre esperar el proper laborable per a l'ambaixada i els tres dies per al visat per Vietnam. No hi havia mes remei que preparar els pulmons per a tot el CO2 que ens esperava !
Jo encara no havia vist mai gent amb mascareta pel carrer, i francament, impressiona ! Crec que fins i tot se'ns van obturar els poros de la pell ! O potser nomes era una paranoia mes de les meves...

Tot i l'alt nivell de fums i pol.lucio, Bangkok es mes neta, acolorida i sonora que les ciutats d'Indonesia que he anat coneixent.
Les voreres tenen menys bonys i forats, les rases van tapades, i si hi ha rates, almenys no et venen a saludar.
Els taxis son de colors esclatants com fucsia, taronja, lila, verd, i els tuk-tuks (tricicles aquesta vegada motoritzats) fan les pampallugues d'un arbre de nadal. Entre cotxes i tuk-tuks, els carros de gelats, shakes i calamars assecats avancen al ritme de musica de fira. Dones disfressades de tibetanes passegen pels carrers fent sonar sense descans granotes de fusta tot acariciant-los amunt i avall l'esquena encrestada amb una especie de pal de fusta, truc-truc, truc-truc. I truc-truc, truc-truc.
Els cuiners ambulants saltegen les verdures del wok a un ritme trepidant, cada passa una olor, ara, els curris el millor ! (Barbara prepara els woks !!!)
Cantonada si cantonada no, les parades de massatges a l'aire lliure ceodosificat, fileres de matalassos a la vorera, l'olor d'eucaliptus, i els somriures de plaer dels que es deixen fer.
I a la cantonada que no, un wat, un temple-monestir d'on surten i entren els monjos de taronja enlluernador.

Pero si els carrers t'atabalen, sempre et queda l'opcio del skytrain, una especie de metro elevat que recorre el Siam, un barri ultramodern reple de centres comercials i de frenetica activitat, practicament es un barri desenvolupat en alcada...a la segona planta si us plau !
Els deu minuts de skytrain son relaxants i permeten gaudir d'altres perspectives de la ciutat, pero nomes posar els peus al carrer ja tornes a tremolar.
La millor opcio, sens dubte, el river-bus, unes barques allargades rapides i de pas frequent que fan tot el Mae Nam Chao Phraya, el multi-meandric riu de Bangkok. Es un mitja de transport tranquil, sense embussos i que et descobreix les parts del darrera, l'altre Bangkok.
I ara em pregunto, com es que ciutats com Paris o Berlin no han adoptat aquest sistema? No em refereixo al bateaux-mouche ni al Spreetour, sino al bus fluvial. Algu ho sap?

Nomes tenir els visats, vam agafar el tren de nit cap a Surat Thani, al sud-est, un pintoresc bus fins a la costa, el vaixell cap a la illa Koh Pha Ngan i una furgo-taxi fins al nostre bungalow emplacat sobre la sorra blanca i sota les palmeres cocoteres. Divuit hores a canvi de tres dies de pau i tranquil.litat, tres dies d'escolleres de coral, de passejades descalces, de relaxants postes de sol, de cocktails a la llum de la lluna, al so d'una guitarra i al cantar de la mar.


Com sempre: http://picasaweb.google.es/sandra.aran.selvaggio